Nosaltres coneixem els nostres fills i aquesta situació l’hem d’afrontar amb naturalitat, sense por ni gran dramatisme.

Està clar que si és una mala notícia els nens ho passaran malament, però hem de pensar que els nens tenen una gran capacitat d’adaptació als canvis (excepte casos particulars per altres qüestions o problemàtiques).

Una de les coses més importants a tenir en compte amb els nens és NO MENTIR. Mentir pot tenir conseqüències negatives en un futur i a més és un factor generador d’inseguretat i desconfiança.

La INFORMACIÓ que donem ha d’estar ADAPTADA al que el nen és capaç d’entendre. Es a dir, hem de tenir en compte l’EDAT i el NIVELL DE MADURACIÓ. Els més petits, com són grans imitadors s’hi fixen molt en com  viu l’adult la situació (en què fa i què expressa l’adult, més que no pas en el que diu). Quan són petits potser no són capaços d’entendre el que els hi estem dient i les conseqüències que té perquè a nivell cognitiu potser no són prou madurs, però a nivell emocional els nens són experts i sí són capaços de sentir i de captar els sentiments dels altres. En funció del que captin de l’altre interpretaran i entendran la importància i gravetat de la situació.

Respecte a la quantitat d’informació que els hi hem de donar,  és millor esperar que ens facin preguntes i anar contestant en funció de les seva curiositat i necessitat. Si no ens pregunta res, no insistir...ja preguntarà quan tingui la necessitat.

Els nens han de sentir-se segurs. Tot i que no passa res si plorem quan els hi diem, no hem de ser dramàtics i deixar-nos portar excessivament per les nostres emocions. Potser és millor aprofitar un moment en que estem més tranquils. Els fills són dependents dels pares i necessiten sentir-se segurs. Si ens veuen molt afectats s’espantaran i es sentiran molt desbordats per la situació. Els podem dir que és normal que ara estem tristos i ho estarem uns dies, però que poc a poc ens anirem adaptant a la nova situació i estarem millor.

S’ha de vigilar amb el sentiment de culpabilitat. De vegades els nens es pensen que tenen la culpa de la separació dels pares, de les defuncions de familiars, etc...Si observem o ens comunica sentiments de culpabilitat, li hem de deixar clar que no és culpa seva, que no ha provocat la situació i que aquestes coses, tot i que no ens agradin perquè ens fan patir, passen a les vides de les persones (malalties, defuncions, divorcis, etc...)

En resum, quan el nen rep males notícies, necessita sentir-se recolzat, estimat i segur. A la vida passen coses que no ens agraden, però si ens sentim recolzats, protegits i segurs es fa més fàcil afrontar-les.

Tot i així, el vostre sentit comú és el que millor us podrà guiar a l’hora de fer front a aquesta situació. Llegir aquestes pàgines simplement us pot ajudar a sentir-vos una mica més segurs en un moment delicat de la vostra vida i la dels vostres fills. No hem de tenir por de parlar amb els nens amb naturalitat. Recordeu que les experiències negatives formen part de les nostres vides i tot i que no ens agraden i ens fan patir no les podem evitar.